Història
La història comença a prendre rellevància durant l’apogeu del regne àrab de Dénia.
Haurem remuntar-nos al segle X i imaginar sobre la muntanya de doble pic la silueta d’un superb castell, a cavall entre la llegenda i el rigor històric, que a través dels segles va donar molt que parlar.
El Castell del Pop formava part d’un poderós senyoriu que va arribar al seu màxim esplendor al segle XIII, sota el govern d’Al-Azraq. En aquesta fortificació natural, en la qual es van explicar fins a 18 castells, el llegendari cabdill es va alçar en armes contra la invasió d’Aragó provocant grans contratemps a la conquesta de Jaume I, i va aconseguir mantenir la seva sobirania fins 1258.
Al-Azraq no sucumbirà el sentiment d’independència d’aquest petit regne de les muntanyes, i amb el pas dels segles, es convertirà un dels últims reductes on els moriscos van defensar la seva permanència al costat del mar.
Entre la realitat i la ficció recorda la llegenda, que al segle XV va habitar aquestes valls una dona estranya, Ezme, que va pertànyer als últims representants de la cultura morisca, després d’habitar aquesta terra durant més de set segles i d’haver-la perfilat amb paciència i respecte, va ser obligada a abandonar-la. Ezme va recuperar de la memòria una vella profecia, segons la qual un fantàstic cavall verd salvaria al seu poble en els durs temps venidors. La bruixa morisca va trobar la imatge alliberadora retallada en l’horitzó de la vall: en la seva silueta va veure la cadira de muntar insinuada entre els dos pics amb escotadura al mig sobre l’enorme llom cobert de verdor de la serra. La profecia no es va complir però la silueta manté viu el record d’aquells que es van recloure en el seu cim reunint les seves últimes esperances al castell del Pop a cavall d’un cavall imaginari que mai va arribar.
